BOB DYLAN - North Country Blues - Els temps , han canviat ? .........
Els inicis de BOB DYLAN
Copiem de la Wikipedia la reseña d´aquest tema i fem la traducció amb Google, i ens preguntem : Els temps han canviat ?
A 1963 quant es va enregistrar aquest video Bob Dylan tenía 22 anys.
-------------------
"North Country Blues" is a song by Bob Dylan, released on his third studio album The Times They Are a-Changin' in 1964. He also performed it at the 1963 Newport Folk Festival.
Copiem de la Wikipedia la reseña d´aquest tema i fem la traducció amb Google, i ens preguntem : Els temps han canviat ?
A 1963 quant es va enregistrar aquest video Bob Dylan tenía 22 anys.
-------------------
"North Country Blues" is a song by Bob Dylan, released on his third studio album The Times They Are a-Changin' in 1964. He also performed it at the 1963 Newport Folk Festival.
Its apparently simple format (ten verses of ABCB rhyme scheme) and subject matter (the perils of life in a mining community and its ultimate demise) appears to have been influenced by Woody Guthrie.
The specific location of the town is never stated. However, a location on the Iron Range in northern Minnesota is suggested by the song's title, Dylan's childhood residence in Hibbing, Minnesota, and the reference to "iron ore" and "red iron." The reference to "red iron pits" strongly suggests the location is on the Mesabi Range, a portion of the Iron Range where open-pit mining has predominated,[1] and where Hibbing is situated.
The song opens with a deliberately conventional opening (Come gather round friends and I'll tell you a tale...). However, the darkness of the tale soon becomes apparent. Each verse contains at least one tragic situation or event:
For starters, speaking of the current day, "the whole town is empty."
When the narrator was young, her mother "took sick" and obviously died, as she was "brought up by my brother."
One day her brother "failed to come home, the same as my father before him." (The implication is that they failed to come home from the mine, suggesting repeated mining tragedies.)
Her schooling was cut short "to marry John Thomas, a miner."
With three children, her husband's work was cut to a one-half shift "for no reason."
"The man" came to town and announced that mine #11 was closing.
The price of the mined ore is too high and not worth digging, because it's cheaper from South America where miners work "almost for nothing."
Total desolation, hours last "twice as long . . . as I waited for the sun to go sinking."
Her husband is talking only to himself now, and one morning he up and left her "alone with three children."
The stores have all closed and her children "will go, as soon as they grow," because "there ain't nothing here now to hold them."
Dylan hides the fact that the narrator is a woman to the end of verse four. The song ends bleakly, as by this time the woman has lost her husband, mother, father and brother; the mine is closed and the town is virtually abandoned; and soon her children will leave her in complete isolation and desolation.
Within this apparently restricting and morose format, referred to as a "formally conservative exercise in first-person narrative"[2] Dylan manages to achieve significant tonal and expressive variation, and the song is considered by some to be one of his most effective in the 'folk-song' genre.
In 1968, Joan Baez included a cover of "North Country Blues" on her Dylan tribute album
--------------------------------------------------------------------
Blues North Country" és una cançó de Bob Dylan, publicat en el seu tercer àlbum d'estudi The Times They Are A-Changin 'el 1964. També es va actuar al Festival Folk de Newport 1963.
El seu format aparentment simple (deu versos de rima ABCB) i la matèria (els perills de la vida en una comunitat minera i la seva desaparició definitiva) sembla haver estat influenciat per Woody Guthrie.
La ubicació específica de la ciutat mai es diu. No obstant això, una ubicació a la Serralada del Ferro al nord de Minnesota és suggerit pel títol de la cançó, la residència de Dylan infància a Hibbing, Minnesota, i la referència a "el mineral de ferro" i "de ferro vermell." La referència als "pous de ferro de color vermell", suggereix fortament que la ubicació és en la gamma de Mesabi, una part de la gamma del ferro en mineria a cel obert ha predominat, [1] i on es troba Hibbing.
La cançó s'obre amb una obertura de forma deliberada convencional (Vine reunir amics rodones i jo explicaré un conte ...). No obstant això, la foscor de la història aviat es fa evident. Cada vers conté almenys una tràgica situació o esdeveniment:
Per començar, parlant del dia d'avui, "tot el poble està buit."
Quan el narrador era jove, la seva mare "es va emmalaltir" i, òbviament, mort, ja que ella va ser "criat pel meu germà."
Un dia el seu germà "no es pot tornar a casa, el mateix que el meu pare abans que ell." (La implicació és que no van poder tornar a casa de la mina, el que suggereix repetides tragèdies mineres.)
La seva educació es va veure interrompuda "per casar-se amb John Thomas, un miner".
Amb tres fills, la feina del seu marit es va reduir a un canvi de la meitat "per cap raó."
"L'home" va arribar a la ciutat i va anunciar que la meva # 11 anava a tancar.
El preu del mineral extret és massa alt i no val la pena excavar, perquè és més barat d'Amèrica del Sud, on els miners treballen "gairebé per a res."
Desolació total, les últimes hores "el doble de temps ... mentre esperava que el sol s'enfonsa".
El seu marit està parlant només per a si mateix ara, i un matí es va aixecar i va sortir del seu "sola amb tres nens."
Les botigues han tancat les portes i els seus fills "anirà, tan aviat a mesura que creixen", perquè "no hi ha res aquí ara per mantenir-los".
Dylan s'amaga el fet que el narrador és una dona a la final del versicle quatre. La cançó acaba amb tristesa, ja que per aquest temps la dona ha perdut el seu marit, mare, pare i germà, es tanca la mina i la ciutat està pràcticament abandonada, i molt aviat els seus fills la deixarà en complet aïllament i desolació.
Dins d'aquest format pel que sembla, restringir i malhumorat, es refereix com un "exercici formal conservador en narració en primera persona" Dylan se les arregla per aconseguir una significativa variació tonal i expressiu, i la cançó és considerada per alguns com un dels seus més eficaços en la "cançó popular" gènere.
El 1968, Joan Baez va incloure un cover de "North Country Blues" en el seu àlbum tribut a DylanDesfés les edicions
----------------------------------------------------------
Mandonguilla Blues
--------------------------------------------------------------------
Blues North Country" és una cançó de Bob Dylan, publicat en el seu tercer àlbum d'estudi The Times They Are A-Changin 'el 1964. També es va actuar al Festival Folk de Newport 1963.
El seu format aparentment simple (deu versos de rima ABCB) i la matèria (els perills de la vida en una comunitat minera i la seva desaparició definitiva) sembla haver estat influenciat per Woody Guthrie.
La ubicació específica de la ciutat mai es diu. No obstant això, una ubicació a la Serralada del Ferro al nord de Minnesota és suggerit pel títol de la cançó, la residència de Dylan infància a Hibbing, Minnesota, i la referència a "el mineral de ferro" i "de ferro vermell." La referència als "pous de ferro de color vermell", suggereix fortament que la ubicació és en la gamma de Mesabi, una part de la gamma del ferro en mineria a cel obert ha predominat, [1] i on es troba Hibbing.
La cançó s'obre amb una obertura de forma deliberada convencional (Vine reunir amics rodones i jo explicaré un conte ...). No obstant això, la foscor de la història aviat es fa evident. Cada vers conté almenys una tràgica situació o esdeveniment:
Per començar, parlant del dia d'avui, "tot el poble està buit."
Quan el narrador era jove, la seva mare "es va emmalaltir" i, òbviament, mort, ja que ella va ser "criat pel meu germà."
Un dia el seu germà "no es pot tornar a casa, el mateix que el meu pare abans que ell." (La implicació és que no van poder tornar a casa de la mina, el que suggereix repetides tragèdies mineres.)
La seva educació es va veure interrompuda "per casar-se amb John Thomas, un miner".
Amb tres fills, la feina del seu marit es va reduir a un canvi de la meitat "per cap raó."
"L'home" va arribar a la ciutat i va anunciar que la meva # 11 anava a tancar.
El preu del mineral extret és massa alt i no val la pena excavar, perquè és més barat d'Amèrica del Sud, on els miners treballen "gairebé per a res."
Desolació total, les últimes hores "el doble de temps ... mentre esperava que el sol s'enfonsa".
El seu marit està parlant només per a si mateix ara, i un matí es va aixecar i va sortir del seu "sola amb tres nens."
Les botigues han tancat les portes i els seus fills "anirà, tan aviat a mesura que creixen", perquè "no hi ha res aquí ara per mantenir-los".
Dylan s'amaga el fet que el narrador és una dona a la final del versicle quatre. La cançó acaba amb tristesa, ja que per aquest temps la dona ha perdut el seu marit, mare, pare i germà, es tanca la mina i la ciutat està pràcticament abandonada, i molt aviat els seus fills la deixarà en complet aïllament i desolació.
Dins d'aquest format pel que sembla, restringir i malhumorat, es refereix com un "exercici formal conservador en narració en primera persona" Dylan se les arregla per aconseguir una significativa variació tonal i expressiu, i la cançó és considerada per alguns com un dels seus més eficaços en la "cançó popular" gènere.
El 1968, Joan Baez va incloure un cover de "North Country Blues" en el seu àlbum tribut a DylanDesfés les edicions
----------------------------------------------------------
Mandonguilla Blues
Comments