BLIND BLAKE
Dins de la Historia del Blues, ens trobem histories realment curioses i de vegades molt estrambótiques , una d´elles es la de Blind Blake, personatge del qual només es disposa de la imatge que podeu veure . No se sap del cert la data de naixement, ni la de la seva mort , i tot lo referent a ell es de vegades pura suposició, aixó no treu , però., que la seva manera de fer fos enregistrada i que es pugui gaudir per sempre mès., . Una de les dades curioses que se saben d´ell es que un altre artista cec, Blind Boy Fuller, poseidor de la major part dels discos del seu colega , li demanava a la seva esposa que els hi poses com a mínim una hora al dia . Ambdòs artistes deixaren marcat un camí que molts d´altres seguiren desprès. Sense anar mes lluny dos artistes contemporánis , el grup HOT TUNA, i també Ray Cooder, van fer covers del tema que podeu escoltar en el video/audio.
Ens servim de la Wikipedia per ampliar les seves dades :
Blind Blake recorded about 80 tracks for Paramount Records from 1926 to 1932.He was one of the most accomplished guitarists of his genre with a surprisingly diverse range of material. He is best known for his distinct guitar sound that was comparable in sound and style to a ragtime piano.
Little is known about his life. His birthplace was listed as Jacksonville, Florida by Paramount Records in The Paramount Book of the Blues, a publicity publication, but a recently acquired 1934 death certificate from the Milwaukee, WI area lists Newport News as his 1896 birthplace. On one recording he slipped into a Geechee or Gullah dialect, prompting speculation that he was from the Georgia Sea Island region. According to one source, his real name was Arthur Phelps, although concrete evidence for this claim is lacking.[4] The "Phelps" name theory was entirely based on a response given by Blind Willie McTell in an interview conducted in 1955 in Atlanta, who likely met Blake when he passed through McTell's hometown of Statesboro, GA. Recent research has discovered that many of Blind Blake's recordings were copyrighted under the name 'Arthur Blake', and in his two-part recording with Papa Charlie Jackson, "Papa Charlie and Blind Blake Talk About It", the following dialogue is heard:
Jackson: What is your right name?
Blake: My right name is Arthur Blake!
His first recordings were made in 1926 and his records sold very well. His first solo record was "Early Morning Blues" with "West Coast Blues" on the B-side. Both are considered excellent examples of his ragtime-based guitar style and are prototypes for the burgeoning Piedmont blues. Blake made his last recordings in 1932, the end of his career aided by Paramount's bankruptcy. Stefan Grossman and Gayle Dean Wardlow think its possible that only one side of Blake's last record is actually by him."Champagne Charlie Is My Name" does not actually sound like Blake's playing or singing. Allegedly, Blind Blake was drinking heavily in his final years. It is likely that this led to his early death at only 38 years old. The exact circumstances of his death are not known; Reverend Gary Davis said in an interview that he had heard Blake was killed by a streetcar
A death certificate for "Arthur Blake" is listed by the Milwaukee County Courthouse (John La Fave, Register of Deeds, 901 N. 9th Street, Milwaukee, Wisconsin). It indicated the cause of death as pulmonary tuberculosis. Arthur Blake's grave is in Glendale, Wisconsin, listed as Evergreen Cemetery (now Glen Oaks Cemetery) in a single grave #72, Range #115. It is unmarked as yet (no headstone).
His complex and intricate finger picking has inspired Reverend Gary Davis, Jorma Kaukonen, Ry Cooder, John Fahey, Ralph McTell, Leon Redbone and many others. French singer-songwriter Francis Cabrel refers to Blind Blake in the song "Cent Ans de Plus" on the 1999 album Hors-Saison.
Translate
To: Catalan
EnglishCatalanSpanishDetect language
SpanishCatalanEnglish
Blind Blake va gravar al voltant de 80 temes per al segell Paramount de 1926 a 1932.He va ser un dels guitarristes més destacats del seu gènere amb una sorprenent varietat de materials. Ell és millor conegut pel seu distintiu so de guitarra que va ser comparable en so i estil a un piano ragtime.
Poc se sap de la seva vida. El seu lloc de naixement va ser anunciat com Jacksonville, Florida pels expedients de Paramount en el Llibre de la Paramount Blues, una publicació de la publicitat, però una recent adquisició 1934 del certificat de defunció Milwaukee, WI àrea llista de Newport News com el seu lloc de naixement 1896. En una gravació que es va ficar en un dialecte o Geechee Gullah, el que va provocar especulacions que ell era de la regió de Geòrgia Sigui Island. Segons una font, el seu veritable nom era Arthur Phelps, encara que l'evidència concreta d'aquesta afirmació és deficient. [4] El "Phelps" teoria nom es va basar enterament en una resposta donada per Blind Willie McTell en una entrevista realitzada el 1955 a Atlanta, qui probablement va conèixer Blake al seu pas per la ciutat natal McTell de Statesboro, GA. La investigació recent ha descobert que moltes de les gravacions de Blind Blake van ser drets d'autor a 'Arthur Blake «el nom, i en el seu enregistrament de dues parts amb Papa Charlie Jackson," Papa Charlie i Blind Blake Talk About It ", el diàleg s'escolta:
Jackson: Quin és el seu nom?
Blake: El meu nom és Arthur Blake dret!
Els seus primers enregistraments van ser fetes el 1926 i els seus discos es va vendre molt bé. El seu primer disc en solitari va ser "Blues Early Morning" per "West Coast Blues" al B-side. Tots dos són considerats excel · lents exemples del seu estil de guitarra ragtime basat i són prototips dels florents blaus de Piedmont. Blake va fer les seves últimes gravacions el 1932, al final de la seva carrera amb l'ajuda de la fallida de Paramount. Stefan Grossman i Gayle Dean Wardlow crec que és possible que només un dels costats d'últim registre de Blake és realment per ell. "Champagne Charlie Is My Name" en realitat no sonen com Blake jugant o cantant. Pel que sembla, Blind Blake bevia molt en els seus últims anys. És probable que això va conduir a la seva mort prematura a només 38 anys d'edat. Les circumstàncies exactes de la seva mort no es coneixen; Reverend Gary Davis va dir en una entrevista que ell havia sentit Blake va ser assassinada per un tramvia
Un certificat de defunció "Arthur Blake" sigui considerada per la Cort del Comtat de Milwaukee (John La Fave, el Registre de la Propietat Immoble, 901 N. 9th Street, Milwaukee, Wisconsin). Va indicar la causa de la mort com tuberculosi pulmonar. Greus Arthur Blake es troba a Glendale, Wisconsin, catalogat com el Cementiri Evergreen (ara Glen Oaks Cemetery) en una sola tomba número 72, Cadena # 115. És sense marcar fins ara (sense làpida).
La seva collita dit complex i intricat ha inspirat Reverend Gary Davis, Jorma Kaukonen, Ry Cooder, John Fahey, Ralph McTell, Leon Redbone i molts altres. El cantant i compositor francès Francis Cabrel fa a Blind Blake en la cançó "Cent Ans de Plus" en l'àlbum 1999 Hors-Saison.
---------------------
Recopila : Mandonguilla Blues
