LASSE JENSEN
Avui dins l´espai SUNDAY AFTERNOON IT'S A BOOGIE WOOGIE TIME IN SENTIR EL BLUES Presentem al jove pianista danés LASSE " BOOGIE " JENSEN
Entrevista amb Lasse Jensen
Com va descobrir el boogie woogie de la música?
Va succeir quan tenia 15 anys d'edat. Jo tenia en aquest moment estat jugant rock 'n' roll com Jerry Lee Lewis durant uns 3 anys, i de sobte un dia em vaig sentir com jo volia més, desitjava més que un desafiament. Així que vaig començar a buscar una mica de música com el rock 'n' roll en què va tenir la mà esquerra fent un ritme constant i la improvisació de la dreta - que només havia d'estar en algun lloc! I un dia, el vaig trobar. La primera música boogie woogie que vaig escoltar va ser un clip de 30 segons d'Albert Ammons 'Boogie Woogie Stomp - i jo em vaig quedar impressionat. Immediatament vaig saber que havia trobat el meu nou camí musical.
Recordes quin full boogie woogie llibres de música que va utilitzar?
Hmm .. pregunta molt interessant .. Vaig començar trobant algunes cançons a l'Internet; Boogie Woogie, etc., i les exploracions de vells llibres de partitures dels anys 50 del inadequada qualitat de Pinetop. A part d'això, jo no ús cap llibres de partitures, només les meves orelles i escoltar a cada registre boogie woogie que vaig poder trobar. Inicialment, he escoltat Ammons, Johnson & Lewis, però més tard em vaig trobar amb Axel Zwingenberger, que es va convertir i segueix sent el meu gran ídol. Encara que els tres vells mestres romandran sempre present en la meva consciència.
Com protegir el seu primer concert?
El meu primer concert va ser el 7 de febrer de 2009. Em van convidar a un concert d'escalfament pel club de blues "B'Sharp" a Silkeborg, Dinamarca, jugant abans bluesguitarist nord-americà Sherman Robertson. El club tenia un projecte en el qual volien exposar danesos, joves, propers artistes de blues i oferir-los l'oportunitat de jugar al davant d'una audiència en viu.
Quins són els seus plans per al 2011?
El 2011, participaré en el festival de boogie woogie de Silvan Zingg a Suïssa, a més de potser dos festivals més. A finals d'aquest any estic pensant en organitzar un concert boogie woogie amb Silvan Zingg, per estimular-nos cert interès per boogie woogie a Dinamarca, ja que no hi ha actualment cap en absolut. Trobar concerts és molt difícil aquí, ja que ningú sap la música ni a ningú disposat a prendre riscos.
Tens alguna 'somnis boogie woogie' el persegueixen en el futur?
Oh, definitivament. Vaig a estar arreglant alguns concerts a duo amb dos pianistes a Dinamarca. Si el primer concert amb Silvan té èxit, serà seguit per més concerts amb altres pianistes, així i és d'esperar que resultarà en un Festival Woogie Boogie danesa!
A més, estic pensant en començar un grup de transcriure amb dos amics, on ens vam asseure i transcriure tot tipus de melodies de surf, tant antics com nous. Si la qualitat és prou bo, pot ser que publiquem.
I, per descomptat, seguiré treballant en l'aprenentatge de noves cançons!
Lasse Jensen web-site :
I was born in 1991 and started taking trumpet lessons at the age of eight and piano lessons at the age of nine. Back then, my musical idol was American rock ‘n’ roller Jerry Lee Lewis, whose music I enjoyed playing from 2003 until 2006. In 2006, I one day realized that rock ‘n’ roll didn’t have the same fiery and intriguing effect on me anymore, so I decided to search on for a musical genre like rock ‘n’ roll. This was when I discovered boogie woogie. The first boogie woogie tune I ever heard was a 30 second clip of Albert Ammons’ “Boogie Woogie Stomp” on a website, and ever since that day I wanted to play boogie woogie.
Having discovered Ammons, I inevitably ran into the recordings by Meade Lux Lewis and Pete Johnson. The three became my new idols and I listened to whatever records I could find with them, for hours and hours. I practiced playing the piano along with their records and learnt a lot, including the 12 bar progression by heart.
In February 2007, a friend of mine invited me to go to a concert with Axel Zwingenberger, and I was completely blown away by his playing. That concert remains very special to me, because not only was it my first live experience with boogie woogie, but I also got to play a few tunes with Axel after the concert, which was very thrilling!! His playing had the same effect on me that rock ‘n’ roll did when I was younger, so I decided to have a closer look at his style and records. I had once again found a new idol in music.
Today, Axel is still my idol and he continues to amaze, impress, and inspire me. He has without a doubt been very, very influential on my style of playing boogie woogie. I have since 2007 met him on several occasions and it remains a great pleasure to meet and play with him each time.
In November 2009, I recorded a solo CD, entitled “Energetic Boogie,” which of course has a few Zwingenberger compositions on it as a tribute to him.
Comments