WYNTON KELLY

 

Wynton Kelly (Brooklyn, Nova York, EUA, 2 de desembre de 1931 - Toronto, Ontàrio, Canadà, 12 d'abril de 1971) fou un pianista de jazz estatunidenc d'origen Jamaicà, que va desenvolupar la part forta de la seva carrera als Estats Units.

Wynton Kelly va néixer a Jamaica, però quan tenia quan tenia quatre anys, la seva família es va traslladar al districte de Brooklyn (Nova York). És allà on, quan ja és un adolescent, comença la seva carrera professional, inicialment com músic de r&b per artistes com Eddie "Cleanhead" Vinson, Hal Singer, o Eddie "Lockjaw" Davis.

Kelly va treballar amb Dinah Washington, Dizzy Gallespie i Lester Young entre el 1951 i el 1952.

Després del seu servei militar tornà a col·laborar amb Washington (1955-1957), amb charles Mingus (1956-1957) i amb la Big Band de Dizzy Gillespie (1957). Això no obstant, després d'això va començar la seva col·laboració amb Miles Davis (1959-1963) amb qui va gravar àlbums com Kind of Blue, At the Blackhawk, o Someday My Prince Will Come.

Després d'abandonar a David va formar el seu propi trio amb la resta de la secció rítmica de la banda, el baixista Paul Chambers i el bateria Jimmy Cobb; un grup que arribà a la cima amb Wes Montgomery.

Abans de la seva prematura mort, Wynton Kelly havia gravat com a líder per a segells discogràfics com Blue Note, Riverside, Vee-Jay, Verve o Milestone.

Estil i valoració

Wynton Kelly fou un extraordinari acompanyant i distintiu solista, i que dècades més tard seria una forta influència per Benny Green, entre altres; fou a més un dels més prolífics de la seva època. La seva participació en la gravació de Kind of Blue que molts consideren el millor àlbum de la història del jazz, el va fer passar a la història, i el seu estil impecable i elegant va crear escola entre molts pianistes.

La seva prematura mort va privar el jazz d'una de les seves figures més inventives i els crítics han destacat l'escassa atenció que ha rebut la seva enorme figura.