POEMA per malalts de Blues * Josep Manel Castro *

Maneres de sentir el Blues, no amb l'oïda sinò amb el cor"

És bella aquesta nit d'hivern,
encara que no més bella
que qualsevol altra nit d'hivern.
És bella aquesta nit en què estic sol,
i penso i he deixat
en penombra la casa, mentre sona de fons
un dolç i trist blues,
un blues tan trist i dolç com altres.
Res en mi, ni en la nit, ni en la música,
es diria especial, i malgrat això
hi ha alguna cosa molt profunda en aquestes coses
que semblen senzilles:
una estranya grandesa que no acaba
de ser exaltació, tragèdia, pau,
però que és tot això, i és també
un sentir clarament
que perquè això passi ha estat necessari
esgotar aquests anys, acumular records,
haver guanyat
i haver perdut tantes i tantes coses.
Perquè aquest piano soni així,
per tremolar així amb aquesta música,
ha estat necessari
anar omplint a poc a poc
de bellesa i de dany, anar omplint
amb la nostra pròpia vida, perquè s'assembli
a la nostra pròpia vida, i soni així:
tan insignificant
i tan gran, tan trista, tan bella.
Aquesta nit tan contradictoria,
barreja de melanconia i tristesa i
a la vegada il·lusionada i alegre.
Si pogués t'ho diria mirante al ulls,
estàs maravellosa aquesta nit!

Dedicat a tots els malalts de Blues, però molt especialment i per petició propia a la Lourdes i al Jordi.
Una abraçada malalts!!!!!!!!!!!!!!!!

AUTOR : Josep Manel Castro
Imatge: By Lourdes Blues Lover Serrano